En aquest primer article del blog m’agradaria explicar-te com he arribat fins aquí, amb vint anys d’experiència i dedicada especialment al Dret de família. Sempre penso que el què escollim i els factors i les circumstàncies que conflueixen a la nostra vida ens porten a ser el que som.
Vaig escollir fer Dret, i això malgrat les incerteses i els dubtes que tenia, però jo era de lletres, moltes lletres, ho tenia clar. A mesura que anava cursant la carrera de Dret estava més convençuda que allò era per mi. Bé, la carrera i la sèrie Ally McBeal que va ajudar una mica a idealitzar aquesta professió, tocant de peus a terra quan em vaig incorporar al món de l’advocacia. Tant les assignatures de les diferents branques del Dret com els meus primers anys en un despatx gran, em van fer veure que el que realment em motivava era el Dret de família. No sé si aquí hi va contribuir el fet que els meus pares es divorciessin, precisament durant els meus estudis de Dret i quan jo ja era major d’edat. En aquell moment no vaig voler saber-ne res, m’afectava massa com per agafar-m’ho com un cas pràctic real, però està clar que després d’haver viscut aquella experiència ara puc entendre moltes més coses.
Entenc als clients i clientes que decideixen divorciar-se, separar-se o trencar la relació plens d’incerteses sobre les conseqüències que aquest fet pot tenir; també entenc la situació dels fills i filles quan una família es trenca, essent clau la seva protecció; que aquella situació personal és difícil però que és un impàs i que de mica en mica tot es posarà al seu lloc; i que les emocions personals hi juguen un paper molt important i per això és necessari donar-hi el punt de vista més objectiu possible i que potser el client o clienta no veu en aquell moment.
Per mi la família és un pilar fonamental, i les persones que la integren també. Haver-me especialitzat en Dret de família i de la persona em fa sentir que contribueixo a alguna cosa molt important. I no només es tracta de resoldre una situació familiar complexa o determinada, sinó totes les conseqüències que se’n poden derivar per acabar tenint la tranquil·litat que tots ens mereixem.
Cada persona, cada família i cada cas és un món i ha de ser tractat com a únic i sense comparacions.