Moltes parelles, amb fills i filles, o sense, em pregunten si és millor que es casin. Jo els hi dic que això és una decisió molt personal però els informo perquè puguin valorar-ho amb tota la informació necessària i lliurament.
A Catalunya, el Codi Civil de Catalunya regula les parelles de fet amb la denominació de «convivència estable en parella» i es considera parella estable quan es tenen fills o filles en comú, quan formalitzen la parella en escriptura pública o conviuen durant més de dos anys ininterromputs. Per tant, a Catalunya la parella de fet té efectes a nivell civil i administratiu i s’equipara pràcticament als matrimonis en moltes qüestions com per exemple en els efectes de la ruptura de la parella amb les separacions i els divorcis matrimonials.
No obstant, a nivell estatal la regulació de les parelles de fet no ha avançat i no es reconeixen aquestes unions, ni el Registre Civil contempla un estat per les parelles de fet, el que vol dir que els convivents continuen sent solters. A més a més, el Tribunal Constitucional, va qüestionar que la convivència en parella estable pugui tenir efectes legals pel sol fet d’existir, arrel d’una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’article 234-1 del Codi Civil de Catalunya que regula la parella estable, en relació a l’article 442-3 del mateix text legal sobre la successió del cònjuge vidu i del convivent en parella estable supervivent.
Precisament, i malauradament, pel que fa a la pensió de viudetat encara no s’equipara les parelles estables als matrimonis. He vist denegar la pensió de viudetat a molts supervivents convivents en parella estable, i això malgrat haver conviscut durant molts anys i amb fills i filles comuns. A les parelles estables se’ls exigeixen uns requisits que no se’ls demana als matrimonis, i, en molts casos aquests requisits no es compleixen.
De moment doncs, el que és important, és que si vols ser o ets parella de fet, amb fills i filles o sense, formalitzis la parella en escriptura pública i l’inscriguis al Registre de parelles estables de Catalunya, amb l’esperança que s’acabin d’equiparar del tot al matrimoni i estiguin ben regulades a nivell estatal.